viernes, 29 de mayo de 2009

La Hipoteca de las Competencias

Ja arribem al final del semestre, de fet dintre de 15 dies hauríem d'haver fet tots els exàmens i hauríem d'haver entregat tos els treballs. Deu ser per això que la MEC ens vol motivar amb les súper esperades beques-préstec que arribaràn ja l'any que vé, segons aquest artícles aprobades el divendres 29 de maig.


No vull que sembli que m'expresso amb sarcàsme durant tota aquesta entrada, encara que si veíem unes entrades del blog més abaix, fa 4 messos la presidenta de la comunitat de madrid afirmava que el millor pel fracàs escolar era la discriminació de sexes, i ara pel que podem llegir a El Pais el que ajudarà a aquest alumnes a punt del fracàs serà uns 1300E a l'any, hi ha per possar-hi un bon tó irònic.

Com diríen al meu poble: "por el pan baila el perro". Encara que el meu gos deixaría de ballar quan s'enterés que al trobar la seva primera feina, amb un contracte laborar de tres messos, i amb un salari mínim de 900E, clar contant que fos solter - 2% de IRPF entre altres, li restaríem també els 1300E que cada anys li donàva el Ministeri, així doncs, quin sería el seu sou base? Deixem doncs de reflexionar econòmicament i parlement doncs del finançament.... Que segons dades oficials mes del 50% dels joves d'entre 21 i 30 anys estem esperàn la "prometida" ajuda de lloguer jove aprobada el 2004, aixi que no sé d'on treuran tots aquest calers.....


Es doncs aquest uns dels punts forts de bolonia. Durant el treball que hem fet a classe amb el meu grup ens varem dedicar desde un principi al tema del Finançament (aprofito per felicitar i agraïr a tots els components del meu grup, ja que jo per questions de feina i posteriorment de malaltia, no vaig poder col·laborar com ho hauría de haver fet, gràcies companys!), i el que poder podríem destacar desde un principi es les diferències en les dades que varem trobar a diferentes fonts, ja siguin oficials de la MEC o de diaris varis. En els artícles que adjunto al final de l'entrada podeu veure la diferència entre les beques que es van aprobar divendres passat segons El País y segons el butlletí informatiu de Consumer.





Com es pot veure en el meu petit blog de l'assignatura de Teoria II, no hi podíeu trobar cap entrada que parles del pla bolonia fins ara. La meva justificació es molt simple. Massa gran, massa difús i massa bombardeig de notícies en molt poc temps, i personalment opino, que també massa tard. Possiblement, ja arribàvem tard a l'hora de voler fer canviar el pla bolonia, però del que si que es segur que hi estem a temps, es d'arribar a canviar el métode d'aplicació de bolonia, que malgrat molts companys diuen que està sent "a cops de porra", tot just ara està fent les maletes per entrari per la porta gran el pròxim mes de setembre del 2009 a la nostre Facultat de Pedagogia. Donam-li doncs la benvinguda d'una manera coordial i aflable, i poder d'aquesta manera podríem un dia acceptar un canvi tant sommiat dins de les universitats espanyoles desde fa 30 anys.

Per acabar voldría justificar el títol de l'entrada, que ha sigut molt fàcil de trobar al saber que per poder accedir a una educació per competències haurem de demanar prèstecs com per poder accedir a una vivenda digna.




Aprobadas las nuevas becas para los alumnos al borde del abandono EL PAIS



Aprobadas las nuevas becas para incentivar la permanencia en el sistema educativo. Se crea una "beca-salario" de 2.800 euros anuales para universitarios y una "beca de mantenimiento" para alumnos en riesgo de abandono. CONSUMER.

viernes, 1 de mayo de 2009

La metáfora de la fábrica pedagógica de la Escuela: La OLA




La OLA, finalmente logré ver esta película alemana que no te deja indiferente. Al principio, después de haver visto un día el tráiler en clase de Teoría II pensaba que sería una película de la misma línea que Los Edukadores, también alemana, pero aunque podríamos hacer paralelismos no creo que tengan nada que ver una con la otra. El final de La Ola me recordó al de la película American History X, un final demasiado agresivo, pero que desgraciadamente queda muy lejos de lo violento que podría ser un final en una autocracia o dictadura.

El argumento se basa en el método pedagógico de un profesor de instituto que decide realizar una clase teórica de autocracia llevándola a la práctica, el motivo es ambiguo, ya que el profesor, joven con ideas libertarías, periferia dar la clase de anarquía, pero el centro escolar no le dejó elegir.

Podríamos comentar muchos aspectos de esta película. Desde la marginación, los padres de adolescentes, las intituciones escolares, la adolescencia, los profesores... Pero el tema mas destacado sería el hecho de la pedagogía como instrumento para manipular a las massas, en este caso a los alumnos de una escuela.

Esta es la metáfora de la educación como herramienta para moldear en una fábrica o en una institución, un intrumento que podemos aplicar con diferentes finalidades. Recordando el inicio del curso, algunos profesores nos hablaron del método Pigmalión; si el profesor motiva a los alumonos ellos tienen más probabilidad de motivarse, y viceversa. En una sesión de clase de Practicum leímos unos textos de Phiplippe Meirieu, y creo que en la clase de Teoría II también se comento algo sobre su obra Frankestein EDucador. En esta encontramos la misma idea de "manipulación" educativa o pedagógica. Cuestina la educación como proyecto de dominio del educando y de control completo de su destino. Expone que esta perspectiva conduce a un fracaso destructivo, entonces plantea que el pedagogo debe educar sin fabricar, es decir ofrecer proposiciones concretas orientativas, ¿Sería esto posible en cuaquier tipo de experiéncia educativa?, hasta que puento somos influenciables o manipulables, lo son más los niños, los adolescentes, ¿los adultos?. En la Ola vemos el ejemplo de un profesor que que llega a motivar a tal punto a sus alumnos que crea vínculos, morales a mismo tiempo que burocráticos en un sentido de la autocracía como líder de un grupo, que llega a confundir a algunos de estos estudiantes adolescentes pasándo los límites de la cordura.



Para acabar, la recomiendo a todo a quién haya leído esta entrada y no haya visto la película, aunque con un letrerito de esos rojos que ponga "no apto para personas sensibles".